Oïu el bramul al nigul
que oculta el Sol i refreda el volt.
Tornaré de l'arbreria com el caçador amb la presa.
Quan ningú m'esperi,
d'on cap esguard fiti.
Vindré del final de les branques,
del rost que les mirades oblidaren.
Trobaré l'absència imaginada i cap igual
per fundar sense imatges un final al temps
que s'esguimba furtiu al meu davant.